La UE davant els seus reptes: les eleccions al Parlament Europeu

2010-02-10 - Ernest Benach


Senyores diputades, senyors diputats, senyora secretària per a la Unió Europea
del Govern de Catalunya, senyor president del Consell Català del Moviment
Europeu, representant de la Diputació de Barcelona, senyores i senyors, com a
president del Parlament i membre de la CALRE participo sovint en conferències i
en trobades internacionals amb altres presidents de parlaments subestatals, amb
representants de parlaments estatals, amb representants dels executius diversos
i també amb dirigents de la Unió Europea, dels diversos organismes que hi ha a
la Unió Europea.
En un d’aquests actes, fa dos mesos, vaig advertir que els reptes globals, com la
crisi econòmica, la protecció del medi ambient o el mateix procés de
desenvolupament de la Unió Europea, exigeixen una perspectiva supranacional,
una perspectiva europea a l’hora de prendre mesures, però que necessàriament
aquesta perspectiva europea, aquestes mesures, han de tenir en compte,
respectar i integrar les múltiples perspectives locals, regionals i nacionals que
conformen Europa.
Vaig advertir que en cas contrari qualsevol intent d’adoptar mesures a escala
europea genera conflictes i desajustos i en redueix l’eficàcia en el moment
d’implementar-les. Fins i tot, pot anar en contra del mateix projecte europeu. Pot
fer perdre suport social. Vaig advertir que el que globalment pot ser un detall
menor, localment o regionalment pot ser urgent o pot ser d’una gran importància.
He volgut iniciar la meva intervenció fent esment d’aquest fet perquè aquests
dies en tenim un exemple d’actualitat. Sense entrar en el fons, com a exemple
del que significa penso que és claríssim. Em refereixo a la directiva europea
2
d’articles pirotècnics, que ha generat un temor social a Catalunya pels efectes
restrictius que pot comportar per a moltes de les nostres festes tradicionals.
La implicació de Catalunya en el projecte europeu és indubtable. Hem assumit
que la Unió Europea és el nostre espai polític i geogràfic de referència, i, com diu
l’article 3.2 de l’Estatut, incorporem els valors, els principis i les obligacions que
deriven del fet de formar-ne part. Abans hi feia referència la senyora Terrón.
Encara més: en el mateix Estatut, el nostre marc d’autogovern, la Unió Europea
hi té una presència constant com a realitat política i administrativa. Hi són
nombroses les referències competencials no solament amb relació a l’Estat de
què formem part, sinó també a la Unió Europea. I hi tenim mencions
específiques, com l’exemple de l’article 6.3, que fa referència expressa a
emprendre accions per al reconeixement de l’oficialitat de la nostra llengua a la
Unió Europea, que no és l’únic que ens preocupa, com han apuntat algunes
veus, però ens preocupa, i a més centra un article de l’Estatut. A més, les
relacions de la Generalitat amb la Unió Europea no ocupen un article, sinó un
capítol sencer, de l’Estatut, amb nou articles, a part de totes les referències
presentes arreu del text estatutari.
Amb això vinc a dir que el marc d’autogovern català ha de tenir present que el
terreny de joc social, econòmic i polític és cada cop més Europa, que Europa és
el nostre espai natural del segle XXI i que Catalunya intenta participar, intenta
contribuir, amb veu pròpia al projecte de la Unió Europea, que és un projecte en
constant construcció i desenvolupament.
Volem Europa, però no qualsevol Europa. Perquè Europa no pot tirar endavant
amb una gran part de la ciutadania allunyada del projecte europeu. I d’aquest
distanciament en són prova els resultats dels referèndums de França, Holanda i
Irlanda, que rebutgen l’anomenada “constitució europea”, o l’elevada abstenció
registrada en diferents consultes populars o en les mateixes eleccions al
Parlament Europeu, cosa que ara ens amoïna, i de valent. La ciutadania no
visualitza la Unió Europea com a útil. La percep llunyana, distant de la realitat
propera. I, en conseqüència, no hi ha ni implicació ni suport de la ciutadania,
malgrat el que la Unió Europea aporta a les seves vides.
3
La visió global d’Europa necessita estar connectada al detall de les diferents
realitats de cada punt del seu territori. En cas contrari no trobarà eficàcia en les
seves decisions, no connectarà amb aquesta societat europea. Europa té reptes
comuns, reptes globals molt importants. Però, paradoxalment, no podrà encararlos
amb la força necessària si s’oblida que és un projecte plural, que conté
diferents identitats i realitats que no sempre es corresponen amb els límits dels
estats membres. Tenim prou experiència per saber que les decisions polítiques
no es poden reduir només a l’interès global quan aquest va en contra
d’interessos vitals de les seves parts.
Catalunya, institucionalment, socialment, vol contribuir al projecte europeu. Les
activitats del Consell Català del Moviment Europeu, com aquestes jornades, i les
d’altres entitats de la societat civil catalana en són una bona prova. L’acció de
govern i l’acció d’aquest Parlament, sincerament, penso que també.
Volem més Europa, i volem que tingui en compte les nostres realitats, que sigui
més propera. I aquesta voluntat la ciutadania té l’oportunitat d’expressar-la
participant, anant a votar a les pròximes eleccions al Parlament Europeu. En
aquest sentit, tots els parlaments que formem part de la CALRE, la Conferència
d’Assemblees Legislatives Regionals Europees, hem fet un compromís explícit,
de tots plegats, d’intentar encomanar al màxim la necessitat d’anar a votar en
aquestes properes eleccions. Justament, que ho diguem nosaltres, els
parlaments que en teoria som més a prop del ciutadà, penso que té un valor
especial. I si ho fem a tot Europa crec que aquest valor encara es multiplica.
L’energia de la democràcia és la participació, i aprofito, doncs, aquest context
preelectoral europeu per demanar energia per a Europa, animo a esperonar la
participació ciutadana en aquestes properes eleccions al Parlament Europeu.
Per acabar, permetin-me agrair de nou al Consell Català del Moviment Europeu
la seva contribució a l’hora de generar debat, a l’hora de generar reflexió davant
aquests reptes comuns que ens planteja Europa. I a tots vostès, la seva
assistència i participació.
Moltes gràcies.