Molt bon dia a tothom.

Fa més de 90 anys, ben a prop d’on som ara, la plana del delta del Llobregat acollia un primer i modest aeròdrom. Avui, menys d’un segle després, aquesta mateixa plana acull les instal.lacions d’un gran aeroport que, en poc temps, ha de poder acollir 55 milions de passatgers. I que, quan es completi el «Pla Barcelona», podrà d’arribar a 70 milions. Un repte que confio que serem capaços d’aconseguir amb el concurs i el treball professional i eficient de tots els agents implicats.

Avui s’obre la porta gran de Catalunya cap al Món que ha de ser també, i molt especialment, la porta gran d’entrada a Catalunya. El segon aeroport d’Espanya. I l’Aeroport de la Mediterrània.

Aquest acte simbolitza la culminació d’una gran obra. Una obra que ha requerit el concurs de diverses administracions. Uns governs la van planificar i projectar. A d’altres ens ha correspost la responsabilitat d’executar-la i pagar-la i l’honor de posar-la en funcionament.Treballant amb encert i coordinadament. Intensament. És tan oportú reconèixer-ho, i no crec que calgui desmerèixer ningú. Al contrari: crec que és positiu que la continuïtat institucional permeti avançar i completar els grans projectes.

Aquesta és una gran obra pública. L’equipament més gran que s’ha construït en dècades a Catalunya. Aquests dies ja s’han fet públiques les grans magnituds del projecte esplèndid que ha ideat i dirigit Ricardo Bofill, i són senzillament espectaculars.

La T1 haurà permès donar resposta, a més a més, a una altra vella reivindicació de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que ara esdevindrà imprescindible i possible: l’arribada del Metro i també de les noves Rodalies. Fa ben poques setmanes vaig tenir ocasió de comprovar personalment l’evidència de les obres del metro.

Crec que aquest aeroport visualitza de manera contundent i plausible el compromís del Govern d’Espanya amb Catalunya. I ha de ser una de les banderes de la recuperació econòmica del nostre país i de la seva projecció en el món global. Perquè farà possible molts altres projectes que conformen la nostra ambició col.lectiva i que sense una plataforma com aquesta no podríem aconseguir. Projectes que tenien aquesta inversió com a condició necessària. I moltes altres inversions que, avui, per sort, estan en marxa.

El mayor esfuerzo inversor que el Gobierno de España está llevando a cabo en Catalunya, desde hace algunos años, y que supera con creces cualquier otro esfuerzo inversor realizado nunca antes y que hoy concretamos en la nueva T1, constituye, por lo tanto, una respuesta plausible a una reiterada y más que justa necesidad expresada por toda la sociedad catalana.

Una necesidad manifestada por las diferentes administraciones, por las organizaciones económicas y sociales, por los sectores más dinámicos de la industria, de la logística, del turismo y del mundo científico.

La nueva terminal consolida Barcelona como segundo aeropuerto de España y es la respuesta a un interéscolectivo y compartido. No podía ser -y nunca ha sido- de otra manera. Porque la voluntad y la ambición de Barcelona, más allá de su fuerza como capital de Catalunya y segunda capital de España necesitaban, hace muchos años, infraestructuras que estuvieran a la altura del reto que supone ejercer el rol de motor de la economía española.

Como era necesaria también la llegada de la alta velocidad a Barcelona. Y así fue hace poco más de un año. Como es necesaria la gran estación de La Sagrera y que la alta velocidad llegue hasta Girona y la frontera francesa.

Estoy convencido de que, con el esfuerzo inversor que se está haciendo, estos hitos también los lograremos en poco tiempo. En una situación y contexto de crisis, este esfuerzo inversor conjunto de las administraciones en infraestructuras y obras alcanza, en estos momentos, la cifra de alrededor de 15.000 Millones de euros.

Como he dicho antes la inversión más alta jamás realizada en nuestro país Señor presidente del Gobierno: Con la culminación de esta magnífica obra, Catalunya y Barcelonaestán en condiciones de competir mundialmente. Con este aeropuerto, España tiene una infraestructura más para competir también a escala internacional. Para mejorar la internacionalización de nuestras empresas.

España necesitaba, y ahora tiene, una infraestructura de referencia para el Mediterráneo. Más aún cuando Barcelona está llamada a ejercer un rol relevante como capital euromediterránea.

Catalunya necesita construir, también desde este aeropuerto, y con las demás infraestructuras del territorio (otros aeropuertos, puertos, ferrocarril, etc,) las redes efectivas para reforzar su potencial logístico.

Porque estamos hablando del potencial y la proyección económica de Cataluña, sí, pero también de los de Aragón, Comunidad Valenciana, Baleares, y de España en su conjunto.

Porque todos van a salir beneficiados de la actividad y atractivo internacional del nuevo aeropuerto de Barcelona, de su tráfico de carga y pasajeros.

Lo que Cataluña necesita y a veces exige, lo reclama para proyectar su ambición. Pero también para que la economía española siga teniendo en Cataluña la locomotora del conjunto, y una de las más importantes del sur de Europa.

Porque los caminos del progreso y de la recuperación de nuestra economía pasan, necesariamente, por sumar esfuerzos y voluntades; por la colaboración y la lealtad institucional.

Si el cambio del modelo productivo debe orientarse hacia una mejora cualitativa de nuestro capital humano y de nuestro capital físico,. Si nuestra economía, nuestras empresas necesitan mayor internacionalización,. Si nuestra capacidad de atracción de inversiones y de talento científico depende de la facilidad con la que, desde cualquier rincón del mundo, se pueda identificar Barcelona y llegar hasta aquí,.Si pretendemos todo esto. entonces un aeropuerto como éste era y es condición imprescindible, además de necesaria.

Aquesta nova terminal ha de ser un exponent de l’Espanya en xarxa, els beneficis de la qual són múltiples. Ha de ser una icona de l’Espanya policèntrica del present, capaç d’organitzar-se i projectarse coordinadament.

I de fer-ho superant velles inèrcies centralitzadores, fruit d’una concepció de la nostra realitat, àmpliament superada per la construcció, al llarg dels darrers trenta anys, de l’Estat de les Autonomies. Una realitat que no té volta enrere.

A partir d’ara, el que cal és saber omplir i gestionar, adequadament, aquesta infraestructura, aprofitant al màxim totes les possibilitats que ens ofereix. I aquí hi volem ser. Hi volem ser amb un paper determinant. No es tracta de reclamar privilegis, sinó de fixar prioritats estratègiques que passen, necessàriament, per la professionalitat, la competència i la competitivitat en la gestió.

Hem de passar d’un model de gestió propi d’un mercat local al model que imposa el mercat global. L’Espanya policèntrica necessita centres de decisió coherents amb una concepció no centralitzada de les seves potencialitats i fortaleses. Estic convençut que vostè, senyor president, assumeix aquestes premisses i comparteix el que acabo d’expressar. Que sap, positivament, que les institucions catalanes volen i han de protagonitzar el risc i l’oportunitat que ens ofereix aquesta extraordinària infraestructura que avui posem en marxa.

Hi ha alguns precedents dels efectes positius de les actuacions coordinades que s’han dut a terme en relació al present i el futur de l’Aeroport de Barcelona.

Gràcies a la concurrència de companyies, empresaris, cambres de comerç, AENA i administracions, s’ha aconseguit, per exemple, multiplicar per deu les freqüències setmanals en vols intercontinentals, en només dos anys.

Aquest, precisament, i no cap altre, és el camí a seguir si volem arribar als objectius fixats de passatge i càrrega, per als propers anys.

I acabo: El nou Aeroport del Prat està cridat a assumir el paper que, ara fa un segle, va jugar la mítica Estació de França. Aquella catedral de ferro va ser la nostra porta a Europa i a la modernitat. La Catalunya del segle XX va tenir una plataforma de llançament en l’estació del ferrocarril. Un segle després, l’Aeroport de Barcelona és la nostra nova porta al món. Una cruïlla inesgotable de camins i persones, la gran cruïlla des d’on Catalunya vol ser present a l’aldea global. La T1 és una peça fonamental dels fonaments de la Catalunya que estem construint. Un referent dins d’Espanya i més enllà de les nostres fronteres.

Perquè, com els deia en començar, aquest aeroport aspira a ser el gran aeroport de la Mediterrània. Depèn de nosaltres que ho sigui.

Moltes gràcies.