Molt bona tarda i moltes gràcies per haver-nos volgut honorar, una vegada més, amb la seva presència.

Poques coses queden per dir a les acaballes d’aquest acte. Però celebro tenir l’oportunitat d’expressar unes paraules d’agraïment i de compromís davant tots vostès.

Paraules d’agraïment al suport i la comprensió que la societat civil del país ha demostrat al llar d’aquest procés llarg -massa llarg- i difícil -massa difícil-, de negociació del nou finançament.

Un suport que ha estat exigent i crític. Així és com l’hem sentit. I així és com havia de ser.

Un suport que ens ha esperonat i animat a seguir, de manera tenaç, la via traçada per assolir l’objectiu que ens havíem fixat.

Un suport que ens ha fet més conscients encara que servim i defensem els interessos de tot un país, de tot Catalunya, més enllà de la lògica institucional i política.

Un suport ens ha refermat en la convicció que el nou Estatut era i és l’eina que vol la societat catalana per progressar en les seves aspiracions. Que l’enorme esforç emprat i també el desgast sofert durant el procés estatutari, no havia estat en va.

L’Estatut marca, avui per avui, l’únic camí viable més sòlid i compartit majoritàriament per la societat catalana, per avançar en el nostre autogovern.

Per això he dit, i repeteixo ara, que difícilment puc admetre que algú pretengui que defensa i defensarà l’Estatut més del que ho faci el president de la Generalitat de Catalunya i el seu Govern. Igual sí, més no.

El resultat obtingut en la negociació de l’acord, extraient el màxim potencial del que preveu l’Estatut en matèria de finançament, ha estat la confirmació que tot l’esforç d’aquests anys tenia un sentit.

El nou finançament és el guany més important de l’opció estatutària per progressar sòlidament en la nostra capacitat d’autogovern.

Ho és pel seu resultat intrínsec, com ha explicat al llarg d’aquest dies, de manera molt especial, el conseller Castells i avui tots els que m’han precedit en l’ús de la paraula.

Tot i que arriba en un moment de profunda crisi econòmica, una crisi sense precedents, i també amb la caiguda espectacular dels ingressos de totes les administracions.

Ho és perquè, certament, capgira la lògica del funcionament financer de l’Estat autonòmic, en fer-lo més equitatiu, més transparent i més co-responsable.

Reitero, doncs, que sense el seu suport exigent i crític, probablement no hauríem arribat tan lluny.

I, per tant, els vull demanar que persisteixin en aquesta actitud de participació cívica exigent.

Una actitud a la qual el president i el Govern de Catalunya sabrem correspondre amb un compromís renovat de servei al país.

Aquests dies hem repetit que l’acord de finançament comportava, principalment, un major nivell de responsabilitat i d’exigència per a l’Administració Pública Catalana.

Comporta l’obligació d’administrar encara més, amb el màxim rigor i eficiència, els recursos obtinguts, contenint la despesa i dimensionant els nostres serveis.

Comporta prioritzar adequadament el destí dels recursos, especialment en el context en què es produeixen, amb la vista posada a mantenir l’activitat econòmica, assegurar la cohesió social i impulsar la transformació del nostre model productiu.

I comporta impulsar sense defalliment les potencialitats d’inversió que ens ofereix l’Estatut. Sumant els esforços de totes les administracions púbiques que operen a Catalunya, i de manera molt singular, les municipals.

Comporta, també, la responsabilitat d’utilitzar amb encert la major autonomia fiscal de què disposem. Perquè, per bé i per mal, amb aquest acord, Catalunya és més responsable que mai del seu propi progrés econòmic. I això vol dir també exigència. L’acord comporta el compromís, de cara al contribuent, de fer més transparent l’administració pública catalana, de manera que els ciutadans puguin identificar sense dificultats com i en què es gasten els seus impostos, a on van.

Comporta el deure d’acabar de completar tota l’arquitectura institucional que conté el títol VI de l’Estatut.

En definitiva, un cop aconseguit el primer gran pas del nostre autogovern, ara ens comprometem a consolidar-lo amb les modificacions legislatives que caldrà abordar a les Corts generals, i amb la pràctica quotidiana del bon govern. Perquè, la societat catalana no ha volgut dotar-se d’un instrument millor per una vel.leïtat política, sinó per l’aspiració de ser més ben governada. Que vol dir, sobretot, més ben servida.

Estem travessant una etapa difícil. Econòmicament molt difícil, especialment per a una part de la nostra societat: per als treballadors que perden la feina, per a les famílies que tenen problemes per tirar endavant, i per a les empreses que han d’ajustar les seves expectatives, les seves perspectives o que no poden seguir.

El que tot això expressa, i el que tot això exigeix, marcarà i determinarà l’actuació del Govern de Catalunya també al llarg dels propers mesos.

Vull que tot el Govern faci un esforç de contenció i de concentració de les seves energies precisament cap a aquest objectiu principal i bàsic, cap a aquesta prioritat. Perquè, altrament, de poc haurà servit tot l’esforç dels darrers mesos, si ara no el sabem posar al servei d’una acció concertada per:

* Garantir la cohesió de la societat catalana
* ajudar les persones i empreses que més la pateixen
* i, també, preparar la nostra economia per a l’endemà de la crisi.

Aquest és el nostre compromís avui. Un compromís al qual servirem amb la mateixa dedicació, tenacitat i passió que hem posat en la negociació de l’acord que avui celebrem.

Aquesta vol ser la resposta d’agraïment a la seva exigència cívica. Estic convençut que la clau del nostre èxit col.lectiu en el futur passa per la combinació guanyadora del compromís cívic de la societat catalana i del compromís pel bon govern de les seves institucions, a les quals nosaltres, humilment, servim.

Moltes gràcies.