El 10 de juliol, a les 20h, vam celebrar un nou Beers&Politics a Barcelona. En aquesta ocasió el títol de la jornada era «La magia de la comunicació», a càrrec ENRIC LLORENS (@enricllorens). L’Enric és coautor del llibre “Con ases en la manga. Recetas de magia para comunicar” i ha ocupat diferents responsabilitats al PSC i participat en múltiples campanyes i actes públics. És també mag aficionat. Un altre persona que va participar és el mag Hardy, DANI MARTÍNEZ.

Aquest és el resum, unes breus pinzellades per preparar el camí a la persuasió:

Les tècniques que s’utilitzen al món de la màgia, les maneres alternatives de plantejar-se el temes haurien de servir per replantejar-nos des d’una òptica diferent la nostra manera de comunicar, en especial dins del món de la comunicació política. La intenció de ”Con ases en la manga” es endreçar els fets i pràctiques que realitzem sense adonar-nos, gairebé instintivament a l’hora de comunicar. Igualment proposem eines i claus per detectar les reaccions dels nostres interlocutors. Sortim, o almenys ho intentem, dels punts de vista habituals del teòrics, acadèmics i tertulians oferint un seguit de consells pràctics, adaptables a cada cas, basant-nos en els procediments que al llarg dels segles, des del principi dels temps, els mags han anat desenvolupant.

La creació del personatge, del nostre personatge. Recordar unes paraules del mestre Arturo Ascanio: “els grans mags han sabut conèixer-se a si mateixos i han sabut explotar i treure partit del seu temperament, en definitiva han sabut conformar-se amb la seva personalitat. “ Això vol dir refusar, encara que sigui molt llaminer aquells aspectes que ens son contraris o desfavorables per natura ( ser graciós, entrebancar-se al parlar …)

El sociòleg Anders Ericsson ha arribat a la conclusió que qualsevol persona necessita al voltant de 10.000 hores per aconseguir el domini d’una activitat. Construir una personalitat suposa amés d’estudiar-se a un mateix analitzar sistemàticament les intervencions públiques per detectar errors, moment àlgids o aspectes a millorar. Són els polítics diferents a la resta de la gent ? Quants polítics assagen cada dia? Quants polítics analitzen els seus actes, les seves declaracions i les reaccions que provoquen? Quants polítics dediquen diàriament hores a estudiar?

L’important no és tan ser un mateix sinó semblar-ho, actuar amb naturalitat (fixeu-vos que he utilitzat el verb actuar pel seu doble sentit ). Com actuar sense deixar de ser nosaltres? Sense trair-nos? Sobre el paper és molt senzill: Ocultar, dissimular el defectes propis i treure el màxim partit de les nostres virtuts . Només l’experiència, aprendre dels errors i dels èxits, ens dirà quins son els aspectes que hem d’accentuar per a una millor resposta del públic

Al llarg de la nostra vida anem construint el nostre personatge i la nostra personalitat que sumat a la capacitat de respondre a diferents situacions: La barreja d’aquets tres aspectes és la que crearà la nostra reputació sobre la que hem de basar el nostre lideratge sobre el públic. Hi ha gent que oblida, sobretot en política, que no s’exerceix el lideratge pel càrrec que s’ocupa sinó per l’autoritat moral que se li reconeix a cada persona.

El mentalista, tot i que cap d’ells té poders sobrenaturals, ha d’anar envoltat d’una reputació com algú amb la capacitat de suggestionar sense ella difícilment aconseguirà posar-se el públic a la butxaca.

El polític precisa bona reputació, forta personalitat i d’una certa presència -omplir l’escenari- si vol que el seu missatge sigui acceptat per la societat. No sempre qui desplega els millors arguments i els explica millor que els altres se’n duu el gat a l’aigua

No es gens fàcil trencar o canviar una reputació prèvia ( el cas del mag neòfit que els seus coneguts no el valoren com a tal) Per obtenir un bona reputació, a part de l’ajut de qualsevol mitjà publicitari cosa que facilitarà la predisposició del públic (cas PODEMOS), cal també ser coherent, no ser contradictori, tenir clar el missatge (propostes i valors a transmetre).-

La comunicació no verbal, i en especial la forma de vestir ( corbata o no), de pentinar-se, els colors ha d’anar també lligada als nostres gustos i allò que volem transmetre. Tamariz es presenta amb barret de copa de color i texans, altres mags van amb frac, vestits de xinesos, de fosc, de carrer. Un polític hauria vestir i viure en concordança amb l’electorat que busca o amb el públic que l’escolta . No pot presentar-se en Ferrari a una reunió amb aturats… ,anar desarreglat a un sopar de gala. Però alguns ho fan a cosa feta ( Cas de la CUP ) ja que es l’estètica que han decidit conscientment tot i que poden limitar els seu potencial electorat.

Les emocions socialitzen, sense elles no hi ha sentiment de pertinença. Les emocions serveixen per a la construcció de marcs.

En el moment que formes part d’un grup la part racional es veu minvada en favor de la part irracional més oberta a les emocions. Un grup té coses en comú per tant una certa predisposició a respondre de forma similar davant estímuls emocionals. (plorar, riure, sorprendre. Les impressions dels demés “s’encomanen”. (Encara dubteu que formar part d’un grup mediatitza les teves reaccions? Un altre exemple que ens pot servir. Quan esteu sols a casa veient una pel·lícula còmica rieu el mateix que quan esteu al cinema?   Fa molt anys els teatres contractaven persones per aplaudir, per fer de claca per tal d’intentar arrossegar al públic a fer el mateix i crear una atmosfera favorable.

Al cridar a les emocions s’activa un dels mecanismes bàsics de la persuasió: la validació social. Ningú es vol sentir exclòs , volem semblar-nos als altres i que aquests es reconeguin en nosaltres.(enquestes, banderes als balcons…)

El grans escenaris polítics on himnes , banderes i altres parafernals formen part de la litúrgia de l’ambient propicien la comunió dels assistents que alhora es transformen també en actors. Si a tot això hi afegim un bon discurs que connecti tenim el còctel servit . S’ha facilitat un cert estat d’alteració de la consciència. Entrem en el camp de la hipnosi encoberta : vèncer la resistència dels nostres interlocutors a actuar d’una manera determinada . En realitat hipnotitzar algú consisteix en assolir que ens obri la porta; tan gran com sigui possible, al seu mon irracional i emocional per poder introduir suggeriments per tal que actuï i pensi d’una manera determinada.

Falsos mèdiums, parapsicòlegs i mags en general saben perfectament   que per canviar les percepcions i el comportament calen entre altres tres condicions bàsiques:

1-      El receptor ha de tenir els coneixement necessaris per entendre el que se li proposa, si no la comprensió serà nul·la.

2-      És imprescindible que el missatge sigui versemblant, per tal que no provoqui reaccions adverses.

3-      La font, el emissor, ha de ser creïble.