Periodisme i política

Salvador Enguix (Alzira, 1965) és un periodista amb una llarga experiència en diversos mitjans. Actualment és correponsal de La Vanguardia a València, diari on també ha estat redactor i correponsal a Brusel·les. Anteriorment ha treballat per TVV, El País, Mediterráneo, Levante-EMV, Avui, El Periódico, El Temps, SER, RNE i COPE. A més, és Doctor cum laude en Comunicació per la Universitat de València, amb una tesi titulada “Periodisme polític”, presentada en maig de 2013. També és professor d’aquesta matèria a la Facultat de Comunicació de la UV.

Amb ell varem gaudir del segon Beers&Politics celebrat a la Ciutat de València. Al voltant de 30 persones ens varem congregar en La Bona Vida, situat en el centre històric de la capital valenciana per a parlar sobre la relació entre periodisme i política.

Des d’un principi, el nostre convidat va deixar clara la separació del periodisme polític i la comunicació política, com a dos trinxeres en un camp de batalla. En la primera, el periodistes i la seua missió d’atorgar una visió crítica del sistema política. En la segona trinxera, els gabinets de premsa i departaments de comunicació d’organitzacions polítiques i institucions, que busquen influir a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació.

Segons Salva Enguix, aquesta segona trinxera és la que va guanyant la “batalla” ja que compta amb més recursos. Posa com a exemple el cas de la Generalitat Valenciana, que compta amb 70 professionals de la comunicació en plantilla, 20 d’ells només a Presidència. En canvi els diaris Levante-EMV o Las Provincias, compten amb únicament 6 o 5 periodistes en les seues redaccions de política.

beersp2013

Durant el debat obert als participants es parla de les lleialtats de cada ‘trinxera’. Salva deixa clar que els periodistes polítics han de treballar per als seus lectors i que han de ser aquests qui exercisquen el control sobre el treball realitzat (a banda dels tribunals, o l’autoregulació sobre la que expressa els seus dubtes). La missió del periodisme hauria de ser controlar i auditar el poder mentre que els llicenciats en periodisme que estan en llocs de responsabilitat en organitzacions polítiques o institucions tenen uns altres objectius, per la qual cosa no es pot dir que estiguen realitzant periodisme.

També ixen a debat qüestions relacionades sobre la situació del periodisme en general en la situació econòmica actual, la dificultat de fer rentables les edicions o publicacions digitals i el paper dels coneguts com “periodistes estrela”, que Salva troba estés arreu del món. En canvi, a diferència d’altres països, sí que s’observa que a l’Estat espanyol no són els periodistes més experimentats i prestigiosos els qui ‘xafen el carrer’ i acudeixen a les rodes de premsa.

Sobre el paper del periodisme en la lluita contra la corrupció, Salva afirma que en el cas valencià, ha sigut precisament el periodisme qui ha aconseguit destapar nombrosos casos de corrupció, molt abans que ho fera l’oposició política, i alguns periodistes puntuals han seguit de prop temes com l’accident del Metro.

Finalment no es van quedar de banda qüestions com la independència del periodisme davant els anunciants, la pérdua constant d’influència de la premsa i del perill d’entendre el periodisme polític com únicament aquell que tracta les qüestions que afecten a les institucions, i no la política que exerceixen altres actors (com ara les empreses, esglèsia, etc).

Com a corol·lari es va apuntar a la necessitat que els caps de premsa de les organitzacions polítiques hagen batallat abans des de la trinxera del periodisme polític.

En definitiva, una interessant trobada entre professionals del periodisme, de la comunicació política, i interessats en totes aquestes qüestions, que deixa molts debats oberts per a afrontar en pròximes edicions del Beers&Politics a València.

 

 

Autor/creador

Be the first to review “Periodisme i política”