Política y deporte: una historia de amor

El pasado viernes, 18 de septiembre, a las 20h, celebramos un nuevo Beers&Politics. En esta ocasión el título de la jornada fue “Política y deporte”, a cargo de CARLES FERRÉS. Carles es politólogo y ejerce de periodista. Director de la revista digital Finestra d’Oportunitat y responsable de la sección de Comunicación, con el objetivo de ser una herramienta útil para los profesionales y e interesados de la Ciencia Política en Catalunya. Actualmente colabora en el medio planetadeporte.es, siendo el responsable de la Segunda División y también comentando la actualidad del mundo del ciclismo. Absoluto apasionado del deporte.

Este es el resumen:

1. Existeix una clara relació de casos que fan veure com la política moltes vegades pot fer introduir els esportistes en una discussió o que ells, pero una sèrie de paraules o declaracions, puguin entrar ser el centre d’atenció.
Recentment hem trobat l’exemple de Gerard Piqué, que s’ha polititzat al jugador per uns xiulets i la bona sitonia o predisposició sobre el tema Catalunya. Però al llarg dels últims temps hem tingut un munt de casos en el cas espanyol:
– Nacho: jugador del Celta que va renunciar a anar amb Espanya i gairebé és matat pels mitjans espanyols
– Miquel Masoliver: prácticament és inhabilitat durant 2 anys per dir que no volia jugar amb la selecció
– Ivan Tibau: va renunciar a anar a la selecció com Oleguer Presas.
– Àlex Fàbregas: entrevista al Diari Ara dient que ell li agradaria jugar a la selecció catalana d’hoquei, pero que ho feia amb l’espanyola perque no podia fer-ho amb d’altre
2. Casos de prácticament conflictes entre països per poder tenir a les seves files un jugador de futbol: Bojan o Munir van ser casos de jugadors que van explotar i pràcticament es monta un conflicte entre les diferents seleccions per aconseguir el jugador. Malauradament, els dos casos pel propi jugador han acabat en una situació que no és bona, també perquè el seu nivell sembla haver-se quedat estancat.
3. Com solucionen altres països aquesta situació? Buscant solucions:
    – Anglaterra: a Anglaterra tenim tres equips galesos (Whexham, Cardiff y Swansea) que van voler jugar la Premier League quan aquesta i la Lliga galesa en van fundar. No hi ha conflictes, tots hi surten guanyant. El fruit, el diàleg entre les parts
Podria el Barçça jugar la Lliga Espanyola? És una de les idees que han sortit el campanya. Doncs, modificant la llei i establint un diàleg es podria aconseguir, però ha de primar la voluntat de les parts, que de moment no semblen bastant disposats a acceptar.
    – Monaco: és un país diferent pero juga la lliga francesa. Tampoc hi ha hagut conflictes polítics, si econòmics pel diferent tracte fiscal que hi ha al principat monegasc
    – JJOO Londres 12: Irlanda, Gales, Escocia i Anglaterra units competint sota la mateixa bandera. Unitat davant d’un gran esdeveniment, possibilitats d’aconseguir més rèdits en forma de medalles, grans oportunitats de demostrar certa cohesió entre les regions del Regne Unit.
4. Política de corrupció i esport: els dirigente polítics no s’escapen també d’estar relacionats amb la política.
– Jesús Gil y Gil va manar a l’Atlètic de Madrid i a Marbella, fent el que va voler amb els diners públics i patrocinant la ciutat a la samarreta del club.
– Josep Lluís Nuñez, no tant potser políticament va aconseguir fraus i contractes posats en dubte.
– A Florentino Pérez se li han atribuit alguns fitxatges més aviat, extranys i que mesos després li han portat contractes multimilionaris a països d’aquests propis jugadors, o l’exemple més clar és el Pelotazo.
– Jose María del Nido ha tingut problemes amb la justícia.
– El CAS: Qatar 2022, la FIFA, Joseph Blatter, el PSG amb Nicolas Sarkozy, EL  FC Barcelona i els teòrics negocis de Sandro Rosell amb Qatar i l’ISIS: compra de vots per aconseguir el Mundial del 2022, la compra de vots des de 1998 al Mundial de França, els conflictes econòmics amb bona part de la CONCACAF, investigada per corrupció politica. Les relacions del president del PSG amb Nicolas Sarkozy, com també passa amb Qatar i Barça –> país que teòricament subvenciona l’ISIS.
– Fórmula 1 i la relació amb paísos que tenen capacitats econòmiques importants
5. Relació mass media, política i esport: els mitjans de comunicació també es veuen influenciats per possibles lleis o acords polítics o dels clubs.
– Llei per la qual hi ha d’haver esdeveniments esportius d’interés general: el futbol es interés general? d”handbol és interés general? el basket?
– Compra de drets de tv: 2006 la Sexta es veu obligada a cedir el Mundial a Cuatro perquè només es podia veure per TDT.
– BeIN Sports vs Movistar+: govern posa diners perquè Movistar+, empresa espanyola, es quedi el futbol

Logo Beers politica i esport

Imagen de ElSpaniardo10 en Wikimedia commons

Comments are closed.