Digníssimes autoritats, presidenta del Parlament, vicepresidenta, president Pujol, president Maragall, tinents d’alcalde, regidors i regidores, companyes i companys de l’Ajuntament, família, amigues i amics. A tots molt bon dia i gràcies per haver-nos volgut acompanyar avui aquí, al Saló de Cent, i a la resta de sales de l’Ajuntament de Barcelona que hem habilitat per poder seguir aquest acte.
Salutacions també als barcelonins i barcelonines que ens esteu seguint en directe des de les diferents emissores de ràdio i de televisió.
Deixeu-me, per començar, compartir amb tots vosaltres alguns dels sentiments que m’acompanyen en presidir aquest acte de constitució de la corporació municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
En primer lloc voldria expressar l’emoció que em comporta haver aconseguit aquest repte col·lectiu d’un equip, un equip extraordinari, jove, ple d’il·lusió i empenta que durant molts anys ha estat treballant durament per aconseguir aquest repte: servir la ciutat de Barcelona des del govern.
Han estat vuit anys de servei a les persones des de l’oposició, des dels barris, des de tots i cadascun dels districtes de Barcelona. De servei a tots els barcelonins i barcelonines que finalment ens han fet confiança, i han volgut acostar-se per compartir amb nosaltres els seus desitjos i els seus anhels. Els seus desitjos i els seus anhels d’un futur millor, especialment en un moment de dura crisi econòmica.
També, des d’un vessant més íntim, us vull parlar de l’alegria que tinc per convertir-me, des d’avui, en l’alcalde de la meva ciutat, i de la felicitat que sento per poder compartir aquests moments amb la gent que més m’estimo, la meva família, la dona, els fills, avui aquí tots presents. Moltes gràcies!
Gràcies també a les persones a qui dec tot el que sóc. La meva àvia Matilde, els meus pares, la gent de l’Hospital Vall d’Hebron, en Josep Laporte, el president Pujol, a totes les persones dels dos partits de Convergència i d’Unió a Barcelona. Persones que han treballat i lluitat molt durant molts anys. Vull personalitzar-les amb en Xavier Millet, Ramon Trias Fargas, Josep Maria Cullell, Miquel Roca i Joaquim Molins. I també uns agraïments molt especials al president Artur Mas i a Josep Antoni Duran i Lleida, ens has donat suport a mi i al meu equip en tot moment.
Vull tenir, també, unes paraules de record i agraïment per als meus antecessors en el càrrec d’aquesta darrera etapa democràtica. Els alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu. Tots ells representants d’un model de fer ciutat que no sempre hem compartit, des de la rivalitat política, però que cadascun en la seva mesura ha contribuït a fer de Barcelona la ciutat reconeguda, una ciutat que es fa estimar, que genera orgull per part de tots els barcelonins i barcelonines.
Fa només unes setmanes, en el tancament de la campanya electoral, vaig dir que després del 22 de maig, després de la victòria en les eleccions municipals, tot començava. Volia dir amb això que per nosaltres, per mi, el canvi no era un objectiu en si mateix; volia dir que guanyar les eleccions no era la nostra fita; no era la nostra única missió.
Volia dir que el canvi era només l’eina, el mitjà, l’instrument de què ens servim per al nostre projecte polític: contribuir des de Barcelona a la sortida de la crisi econòmica i social que patim, i prendre les decisions polítiques necessàries per millorar la qualitat de vida de les persones, de tots els barcelonins i barcelonines.
Vull dir que avui, 1 de juliol de 2011, Barcelona comença una nova etapa que té com a prioritat primera el benestar de les persones i la sortida de la crisi econòmica; que vol passar de la continuïtat al canvi. Un canvi que generi il·lusió i esperança.
Un canvi que aposti per l’excel·lència, la qualitat i l’esforç. Un canvi que cal fer en un món globalitzat, que vol dir tenir capacitat per competir.
Un il·lustre advocat de Barcelona un dia em deia: «La feina ben feta no està ben feta si es pot fer millor.» Aquest és un exercici de superació que cal tenir sempre en compte si volem estar a primera fila.
Dedicar-se a la política és tenir cura de les persones. En política un s’hi posa perquè s’ho creu, perquè té una vocació de servei públic, una voluntat de millora envers la societat i les persones.
Em nego a acceptar que la creixent pèrdua de confiança entre la ciutadania i els seus representants polítics suposi una barrera en el desenvolupament democràtic de la nostra societat.
Per aquest motiu em comprometo a treballar per recuperar la il·lusió de la ciutadania. Incorporar els valors dels ciutadans i ciutadanes en la meva acció política, fent-los partícips de la construcció d’una Barcelona millor des dels seus barris.
Hi ha una altra manera de fer política. Volem una nova manera de fer política que incorpori imaginació, capacitat de prioritzar i prendre decisions, l’atenció i el bon servei públic a tothom.
Cal un revulsiu en les formes de fer política a l’Ajuntament de Barcelona, en forma d’un canvi de cultura política i de maneres de fer. La regeneració de la democràcia és més transparència en la gestió municipal. Em comprometo a fer realitat aquesta nova política que tingui com a prioritat el benestar de les persones, i que tingui com a eina principal el diàleg.
Barcelona és una ciutat viva, en constant transformació. Barreja de caràcters, colors, accents, de maneres molt diferents de veure i viure la vida. Barcelona és una manera de ser però també una manera de fer.
Una ciutat d’emprenedoria, imaginació, creativitat, iniciativa, solidaritat, coneixement. Una ciutat que pot brillar en el món gràcies a l’excel·lència de les seves iniciatives emprenedores i ciutadanes, públiques i privades.
Barcelona té una personalitat forta, amb prestigi, i és referent internacional, però no pot decebre els que hi viuen. Vull que els barcelonins i barcelonines recuperin la il·lusió perduda per la seva ciutat. Que vegin que les coses es fan ben fetes, amb sentit comú, que es prioritza la despesa, que s’escolta a tothom en la presa de decisions.
Vull recuperar la confiança dels barcelonins i les barcelonines en la política municipal com a millor camí perquè Barcelona recuperi la confiança en ella mateixa. Que es retrobi davant del mirall i es vegi autèntica. Que se senti orgullosa del que és i del que pot arribar a ser.
La desafecció política es combat oferint sortides a l’aturat que busca feina, i que no en troba. Impulsant que s’obrin línies de tresoreria o de crèdit a l’autònom o al petit empresari. Oferint el suport que necessita a la família que té cura d’un malalt d’Alzheimer. I la desafecció també es resol amb un estil de fer política constructiu, proper, amable i de mà estesa.
El meu govern estarà obert a la crítica ciutadana, de fet, entenc la crítica ciutadana com un motor imprescindible de l’acció política en democràcia. Aquests dies sortosament es torna a parlar molt de democràcia, de democràcia real, en diuen! I me n’alegro! Cal que tots els qui ens dediquem al servei públic des de la política, i en especial des de la política municipal, escoltem totes les persones que fan sentir la seva veu en uns moments socialment complicats i difícils econòmicament parlant.
Democràcia no és només l’exercici del dret a vot, en la delegació estricta del mandat dels ciutadans a uns representants perquè organitzin la vida política cada quatre anys. Democràcia és molt més que això, i democràcia es també la vigilància i la pressió ciutadana en forma de protestes i manifestacions que neixen de la desconfiança en els polítics i les institucions.
La indignació és també un sentiment democràtic i com a tal cal entendre’l i permetre que s’expressi, des del respecte a la llibertat d’expressió i l’estat de dret. Això sí, sempre que la indignació s’exerceixi des del respecte a les institucions, les persones que les representen i la convivència i defensa de l’espai públic.
Restarem oberts a escoltar les propostes que neixin des de la base mateixa d’aquests moviments ciutadans i dialogarem sempre que sigui possible i es vulgui amb els seus representants. Entenem que els barris són els elements naturals per mantenir aquest debat ciutadà i polític de base, i he indicat als meus regidors i regidores de districte que restin amatents a aquestes transformacions que s’estan produint en el debat públic i social.
Us anuncio que he nomenat també un comissionat de Participació Ciutadana perquè condueixi una reforma en profunditat dels processos i mecanismes de la participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona. Hem de ser capaços, a partir dels instruments de què ens hem dotat, que la veu de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona sigui escoltada, atesa, debatuda i respectada per tots i cadascun dels representants electes municipals.
Mentre preparava aquest discurs he recuperat unes paraules de l’alcalde Maragall en el seu primer discurs de presa de possessió l’any 1983 i que faig meves avui, amb el seu permís, i transmeto ara als membres del meu equip de govern:
«Els regidors han de ser regidors, no professionals ni tècnics. Des d’aquí i des d’ara us repto a viure intensament la vida del carrer, en contacte amb les associacions, entitats i sectors econòmics afectats per la vostra actuació, i igualment us demano que feu cabal, complet i continuat, de les condicions de treball i de les aspiracions dels vostres funcionaris. Deixeu la vida de despatx tancat (…) per cercar el contacte vivificant amb el poble que us ha elegit, i amb els treballadors de la casa. Sigueu presents en els llocs d’acció de treball, en les obres i serveis, en els conflictes, en els barris, en els mitjans de comunicació; i en un mot, en la vida quotidiana. Deixeu la tècnica per als tècnics. Porteu, en canvi, la representació de Barcelona allà on calgui.»
He donat instruccions als meus regidors perquè prioritzin la feina a peu de carrer, el contacte amb les persones i les entitats, i evitin tancar-se als despatxos a fer reunions i treball tècnic. Aquesta feina la portaran a terme un sòlid equip de gerents professionalment molt competents, tant de sector com de districte encapçalats pel gerent municipal, i que nomenaré un cop finalitzi aquest acte de constitució de la nova corporació municipal.
Com he dit, la nostra prioritat serà lluitar contra la crisi econòmica i crear llocs de treball. Estem patint una de les crisis econòmiques més intenses que recordem en les darreres dècades, una crisi que és especialment greu pels efectes socials que se’n deriven, en particular sobre l’atur i l’augment de situacions de pobresa que porta associat. La crisi pot ser, com diuen els analistes, global, econòmica i financera, però les conseqüències que té són locals i clarament socials.
La crisi que ens afecta no és tan sols conseqüència de la crisi financera internacional, sinó que, fonamentalment, és una crisi econòmica vinculada a un model de creixement econòmic esgotat que s’havia intensificat els darrers anys. Per tant, ara cal sortir de la crisi i impulsar un canvi de model que creï un entorn favorable per a les empreses i l’activitat productiva i fer de la millora de la productivitat i de l’economia creativa els eixos principals del creixement econòmic.
Cal preparar, en el futur, un nou model econòmic de creixement, més basat en la producció d’alt valor afegit, en més productivitat i competitivitat, una més elevada demanda exterior i en una ocupació estable i de qualitat. Cal retornar la confiança social necessària per tornar a endegar el sistema a tots els nivells i reactivar el consum.
L’Administració local disposa d’instruments per lluitar contra la crisi, ja que és l’Administració més propera als ciutadans i, per tant, la d’efectivitat més immediata i la que més pot incidir en el petit teixit econòmic dels barris, les famílies i el consum. Per tot això, cal un lideratge local fort que aporti il·lusió i convicció.
Sense progrés econòmic no hi haurà progrés social. Per això, des de l’Administració cal recuperar la confiança i reactivar el consum; crear l’entorn i les expectatives suficients i necessàries perquè l’economia creixi. Ara el repte és créixer i fer-ho de forma suficient, sostinguda i equilibrada.
És per aquest motiu que volem potenciar l’economia productiva i l’economia social de mercat. L’empresa, entesa com a conjunt de treballadors i empresaris, crea riquesa i llocs de treball i ha de tenir un reconeixement i una consideració des de les diferents administracions, i també des de l’Ajuntament. L’economia productiva és l’única que a curt termini pot crear llocs de treball i treure’ns de la crisi.
En aquest àmbit una de les primeres mesures que prendré com a alcalde de Barcelona serà crear la Taula de Seguiment de la Crisi amb els agents econòmics i socials, representants de la societat civil de l’àmbit econòmic de la ciutat, i amb els representants de tots els grups municipals, amb l’objectiu de consensuar les propostes que conjuntament haurem de tirar endavant.
M’implicaré personalment perquè el comerç de la nostra ciutat mantingui la seva funció vertebradora i de cohesió social. El comerç és un element bàsic per a la generació de llocs de treball i com a font de riquesa econòmica de la ciutat.
El sector turístic és també, a hores d’ara, un dels principals sectors econòmics de la ciutat, amb el 15% del PIB, i no hi podem renunciar. Cal afavorir una consciència ciutadana compartida i positiva sobre el futur del turisme a la nostra ciutat.
Qualitat de vida vol dir serveis a les persones. Progressar no vol dir que Barcelona es miri al mirall i es vegi guapa, sinó que se senti orgullosa per la qualitat de vida que és capaç d’oferir. Com a alcalde faré una aposta pels serveis socials de qualitat, que busquin l’excel·lència i no pateixin davant cada dificultat. Un alcalde ha d’anar a dormir a la nit pensant en el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Que ningú es quedi enrere i que les persones estiguin ben ateses, és un altre dels nostres grans objectius. Ho farem amb la col·laboració de tots els agents públics i privats, i aquí volem destacar l’important valor que cobrarà el Tercer Sector Social.
Volem cercar aliances més estretes entre les administracions públiques, el Tercer Sector i la iniciativa privada. Si aconseguim aquest repte serem capaços d’assolir el nostre objectiu: que en aquests propers anys Barcelona sigui capaç d’oferir uns serveis d’atenció social que responguin a uns estàndards de qualitat.
Les polítiques de benestar han de ser vistes no com una despesa sinó com una inversió de futur. Per cada euro que la ciutat decideixi invertir en qualitat de vida i igualtat, generarà la riquesa necessària que permetrà construir una Barcelona millor, més cohesionada i igualitària. La família, en totes les seves formes d’expressió, és el principal nucli de suport de les persones, i per aquest motiu la protecció i suport a les famílies serà prioritari en les nostres polítiques de qualitat de vida.
Una de les nostres prioritats serà, també, que Barcelona sigui capaç de garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social als barris. No ens podem permetre l’existència de diferents comunitats dins Barcelona. Hem de treballar entre tots els agents i amb tots ells per propiciar l’existència d’una sola comunitat barcelonina i catalana. Amb aquest objectiu en la nostra agenda de treball, cal millorar la integració i potenciar la participació i comunicació amb els nouvinguts.
Qualitat de vida és també convivència, projectes comuns, civisme, seguretat i serveis públics de qualitat i excel·lència. Hem de fer fàcil la vida a la gent. La seguretat és un altre punt prioritari de cara a garantir un nivell més alt de benestar entre els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. El Govern de la ciutat és responsable d’assegurar la tranquil·litat de les persones a casa i al carrer. Sense seguretat ni civisme, no hi ha llibertat ni qualitat de vida possible.
Actuarem amb contundència en aquells casos de vandalisme i incivisme que malauradament es repeteixen sovint a la nostra ciutat i degraden el sentiment de tranquil·litat i pacífica convivència. Lluitarem amb fermesa contra la delinqüència i les conductes abusives com la venda ambulant, que afecten les propietats, els comerços i la vida pacífica de la ciutadania. Sempre des d’una estreta col·laboració entre la Guàrdia Urbana i el cos de Mossos d’Esquadra.
L’urbanisme de Barcelona seguirà sent un referent internacional. Fa 150 anys Ildefons Cerdà va inventar a Barcelona la ciència de la urbanització, i ho va fer dissenyant un projecte d’eixamplament de la ciutat que encara avui és exemple de com orientar el creixement de les ciutats: com a projectes socials, de millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
Ha arribat el moment de tornar a fer de l’urbanisme i de l’arquitectura un dels eixos de la nostra actuació municipal. Vull que Barcelona torni a ser el bressol d’una nova manera de fer avançar les ciutats. Nosaltres parlem d’hàbitat urbà de qualitat. Això vol dir regenerar barris, des dels habitatges fins a la manera com generem l’energia per a districtes sencers; vol dir gestionar els recursos energètics de manera eficient i fer un manteniment dels nostres carrers i de les nostres places que esdevingui exemplar.
Vull que l’urbanisme avanci pel camí de l’autosuficiència energètica, vull que els nostres barris esdevinguin pols productius, on es visqui i on es treballi. Espais renaturalitzats on es pugui crear i on ens puguem formar durant el transcurs de les nostres vides. Barris a velocitat humana, ben comunicats amb mitjans de transport col·lectiu i amb les eines que ens dóna la tecnologia que tenim a l’abast, en el si d’una ciutat d’alta velocitat, capital global, seu d’infraestructures i equipaments de primer nivell mundial.
Vull treballar amb el Port per fer-lo avançar com a nou pol de desenvolupament ciutadà i marítim, en el qual combinar usos ciutadans i usos portuaris. Desfer els colls d’ampolla de les infraestructures que coarten les possibilitats úniques que Barcelona té per competir amb el món: port, aeroport, Zona Franca, Fira, connexions ferroviàries i viàries. Vull integrar aquesta visió i fer-ho d’acord amb tots els agents implicats, començant per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la qual ens vam implicar fermament fa uns anys, i de la qual vull exercir un lideratge cooperatiu amb la resta d’alcaldes.
Perquè tot això sigui possible caldrà rellançar immediatament les polítiques d’habitatge sobre la base del que ja s’ha anat fent, però incidint d’una manera especial en la generació d’un parc públic d’habitatges de lloguer, en règim de concessió, que ens permeti consolidar l’establiment a la nostra ciutat de les generacions que n’asseguraran el futur social, cultural i econòmic.
Posarem la cultura a l’abast de tots els barcelonins i barcelonines. Ens proposem treballar per fer de Barcelona una ciutat on la cultura, l’educació, el coneixement, la creativitat i la innovació trobin un camp abonat on créixer i desenvolupar-se. Entre tots hem de situar l’ambició del coneixement com a una de les prioritats, no d’aquest mandat, que també, sinó com a una ambició de tota la societat. Una ambició de Barcelona que transcendeix generacions i orígens. I quan diem Barcelona ens referim a tots els barcelonins i les barcelonines, tinguin l’edat que tinguin i vinguin d’on vinguin.
La meva aposta és per l’educació com un eix vertebrador del nostre projecte de ciutat, des de les llars d’infants fins als màsters més avançats. De la universitat i la recerca de qualitat a la lluita contra el fracàs escolar, l’aprenentatge de llengües estrangeres, i la transferència de coneixement universitat-empresa. Cal potenciar Barcelona com a nucli d’atracció i retenció del talent més innovador. Cal confiar en els joves com a font principal de la creativitat i el dinamisme de la nostra societat.
Construir una ciutat és també prestigiar-ne els creadors, és lluitar contra el fracàs escolar, és donar suport als innovadors, és valorar les idees de tothom sense prejudicis i és, sobretot, saber que l’accés a la cultura i el coneixement ens fa més persones, ens fa més lliures.
Barcelona és alhora la capital de Catalunya, de la cultura catalana per història i de la catalanitat per voluntat pròpia. Treballarem en la construcció d’un imaginari col·lectiu de la nostra ciutat, que tingui com a eixos vertebradors identitat catalana, la vocació europeista i la cultura mediterrània de Barcelona. En aquest sentit ens posarem activament al servei del Secretariat General de la Unió per la Mediterrània en els seus propers passos.
Com veieu, com a nou alcalde de Barcelona, m’autoimposo i faig meus els principals reptes que tenim plantejats de cara al futur, com a ciutat i com a societat. Per això és important disposar de tots els recursos i instruments al nostre abast per fer-ho possible. Seré un alcalde exigent amb les polítiques de la Generalitat, amb lleialtat nacional, però treballant per aconseguir totes les inversions i serveis que pertoquen a la capital de Catalunya.
Cal que finalment siguem capaços, entre tots, d’acordar un nou finançament per a la ciutat. Un gran pacte per a Barcelona entre totes les administracions implicades i també amb la societat civil. Cal trobar un model de finançament més just, basat en els principis que marca la Carta municipal. No hi podem renunciar. Els reptes són importants i necessitem tenir a la nostra disposició tots els recursos al nostre abast.
Vivim una època de dura crisi econòmica, és veritat. Però les crisis anteriors, als anys vuitanta, als anys noranta, les hem superades i amb nota. Ara Barcelona també se’n sortirà. És per això que proposo un canvi de model, un canvi de projecte de ciutat, un canvi de formes, un canvi d’actitud, però un canvi tranquil, un canvi en positiu.
Cal, per tant, que aixequem aquesta ciutat entre tots, tornar a construir els grans consensos que Barcelona necessita des de baix, amb generositat i mà estesa. Amb la col·laboració de tothom, també la dels grups de l’oposició. Amb esperit de partenariat públic-privat, sense que el sector públic faci una competència innecessària a la iniciativa privada.
Necessitem trobar aquestes complicitats i teixir aliances. He pres la decisió de governar amb 15 regidors. Som conscients que estem lluny de la majoria, 21, però això en cap cas vol dir governar sol. És per això que des d’avui estic a la disposició de tots els grups municipals i els seus presidents, a la disposició del Sr. Jordi Hereu, del Sr. Fernández Díaz, del Sr. Portabella i del Sr. Gomà, per tal de bastir aquests grans consensos que necessitem. Tenim els precedents dels pactes d’immigració i de les infraestructures, cal mantenir-los, també, en aquest mandat i ampliar-los a més àmbits.
La Barcelona del futur no es construirà des d’una única opció política. Seré l’alcalde de tots els barcelonins i barcelonines, dels qui m’han votat i dels qui no m’han votat. Vull aconseguir acords amb tots els sectors, amb els agents econòmics i socials, amb les entitats, amb els veïns i veïnes de cada barri.
Vull que des de l’Ajuntament tornem a donar ànima a la ciutat, que entre tots la fem brillar i impulsar les seves potencialitats. Oberts a la crítica necessària i escoltant a tothom que tingui propostes per fer. Amb voluntat de treballar i col·laborar amb persones de sensibilitats i ideologies polítiques diferents. Crec en la riquesa de la democràcia local i el municipalisme, que la gent torni a implicar-se en la marxa dels barris i participi en la presa de decisions que els afecten més directament.
Barcelona ho necessita, la ciutadania ens ho demana, la responsabilitat ho requereix, amb la col·laboració de tothom ho aconseguirem!
