Diàlegs en xarxa

2010-05-22 - Jose Montilla


Mireu, ja hem estat xerrant una estona, i ara, a la cloenda no voldria estendre’m massa. Però us volia explicar de forma breu l’esforç que hem fet des del Govern en el terreny de les noves tecnologies, i al final de la meva intervenció, també us demanaré una cosa en el context actual que estem vivint. El Govern que he presidit ha fet avançar l'ús de les tecnologies entre els ciutadans, i l'administració electrònica, com mai, mai s’havia fet com ara. S'han anat sumat més ciutadans a Internet.

El 60% de les llars catalanes tenen accés a banda ampla, i dos de cada tres catalans es connecten regularment a la Xarxa. Hem avançat uns deu punts respecte de l'inici de legislatura. Però el més important per nosaltres són aquells que encara no tenen connexió. Quatre de cada deu ens diuen que és massa cara per a ells i tres de cada deu que no tenen accés físic possible a la banda ampla a la seva llar. Són els nous fenòmens de pobresa digital i aïllament digital, que són els autèntics significats del que s'anomena habitualment bretxa digital. Al segle XXI, aquests fenòmens són, per a un socialista, noves formes d'injustícia i desigualtat contra les que hem de lluitar.

Nosaltres, en aquests darrers anys hem estès i ampliat el servei de banda ampla rural per tal que tots els nuclis de més de 50 habitants tinguessin oferta. Però en els propers anys haurem de fer més esforços, sobretot pel que fa a les llars on hi ha infants i joves. No podem permetre que a l'escola tots treballin amb un ordinador, com estem començant a fer amb el programa Educa 1x1, però arribats a casa seva uns puguin seguir treballant i uns quants no.

Perquè, a més, cada vegada més una manera de prestar millors serveis públics serà a través de la Xarxa. Per guanyar eficiència i qualitat de servei. Per exemple, la carpeta personal, que ja funciona en proves pilot de salut, ens mantindrà en un únic depositari tota la nostra informació mèdica. Potser no ho sabíeu, però Catalunya s'ha situat al grup de països capdavanters en l'ús de les TIC en la Salut. De mica en mica serà així també en l'educació, la justícia, els serveis socials, l'orientació laboral...

Estem creant una nova administració i uns nous serveis, que hores d'ara representen una administració complementària però que en poc anys serà la principal. El nostre objectiu per la propera legislatura és que tot aquell tràmit o servei que no requereixi presència física pugui ser completat en línia. Per això hem aprovat un projecte de llei de l'administració electrònica que ara està en tràmit parlamentari. I per això hem reforçat el finançament de cursos d'aprenentatge de les TIC i hem creat un examen- acreditació, l'ACTIC, que permet saber que s'han adquirit prou coneixements per aprofitar Internet o per treballar en un entorn que requereix les TIC.

Per poder fer de manera operativa tot aquest creixement de l'administració electrònica comptem amb la plataforma Gencat.cat, que ha esdevingut una referència pels internautes catalans, i que l’any passat va superar els cent cinquanta milions de visites i que ha comptat amb un 29% de creixement en el primer trimestre d’aquest any. Un portal que és, sobretot, una plataforma de serveis, per als ciutadans i les empreses. Vosaltres sabeu bé que per poder mantenir un portal així s'ha d'haver fet molta feina de back-office.

En aquesta mateixa línia, és emblemàtic l’esforç fet en l’Oficina Virtual de Tràmits, tots els tràmits de la Generalitat a l’abast de tothom, avui compta amb mes de 1200, i que conté la carpeta que ens permet accedir a la nostra informació personal. En els
moments de crisi actuals, és una eina cabdal per a les empreses del nostre país, per millorar la seva eficiència i la seva productivitat.

Que és la punta d'un iceberg. El Govern d'Artur Mas i Jordi Pujol va encetar un projecte faraònic, el Cat365, que l'any 2003 ja havia gastat uns 150 milions d'euros, i del que no hem pogut aprofitar gairebé res. Amb les noves plataformes, per molts menys diners hem arribat molt més lluny. Del cartró-pedra a la pedra picada, aquest és el canvi que nosaltres hem fet. No tingueu cap dubte que el canvi del que ells parlen ara és per tornar enrere, als projectes amb molts escarafalls i molt poca gestió.

Vosaltres sou però els nostres militants 2.0. Uns militants que com a ciutadans busquen informar-se i compartir coneixement a través de les xarxes socials. Un procés que ha demostrat que, per la via de compartir-lo, s'acaba generant nou coneixement. Com ja coneixeu, a més, la Generalitat ha creat el projecte e-Catalunya, que és una gran xarxa social que permet als professionals (metges, juristes, professors, recercaires...) i a la ciutadania, posar en comú i discutir elements del seu dia a dia a la feina.

Avui estem innovant a casa nostra més de 21000 usuaris en més de 1700 comunitats que treballem per millorar els serveis públics. Aquesta és l’aposta del nostre govern progressista que creu en les persones i que treballa impulsant el treball en Xarxa.

Això són els nostres fets, els fets digitals. Però vull dedicar uns minuts a una inajornable reflexió política sobre la societat digital. Vull comprometre’m amb tots vosaltres en tres principis polítics per a fer més transparent, més oberta i més democràtica la societat digital.


UNIVERSALITAT

La xarxa és avui el principal medi per a la creativitat, pel talent i també per a la nova economia. Si la xarxa és un dels espais de la nova economia i de la nova societat, des de l’esquerra hem de reivindicar l’accés universal. Correm, també, el risc d’excloure una part de la població de l’accés a la informació, a la conversa i a la nova economia.

Per això, hem de lluitar en primer lloc contra l’analfabetisme digital. Hem d’esborrar l’escletxa digital i abocar tots els mitjans per a què tots disposin de la capacitat d’usar eficientment aquesta eina. I hem de lluitar en segon lloc per tal de facilitar l’accés de banda ampla, més ràpid i sobretot més econòmic, a tots els punts del territori. Els espais wifi no han de ser només una excepció.

NEUTRALITAT
Internet és un espai de creativitat, de coneixement, d’intercanvi i de conversa. Necessitem, però, una condició: La neutralitat de la xarxa. Hem de garantir que la transmissió de la informació es produeix sense privilegis ni censures. Més enllà dels límits estrictament legals, qualsevol informació, qualsevol idea, qualsevol aplicació ha de tenir el mateix tractament a la xarxa, només depurat pel criteri dels seus usuaris. Perquè limitar la transmissió d’informació, donar preferència de xarxa a determinats entorns o moderar artificialment la conversa ens portarà irreversiblement a la fi de la xarxa. Soc un ferm partidari de la necessitat de mantenir, de preservar la neutralitat de la xarxa.

EQUILIBRI
Sabem que el futur de l’economia, i probablement també el nostre futur com a societat, depèn de la creativitat i del talent. De vegades, els discursos contraris a qualsevol forma de reconeixement amaguen simplement el desig d’aprofitar-se’n del seu treball. És un camí que ens portaria irreversiblement a la fi d’aquest espai creatiu. Però és evident que els formats digitals ho han transformat tot. És evident que ja no podem parlar amb el mateix llenguatge ni podem emprar els mateixos mecanismes per a promoure la creativitat. Els formats digitals han obert una oportunitat històrica per a facilitar l’accés universal a la cultura. Sóc, però, partidari de cercar i trobar un equilibri entre la llibertat i la defensa del capital cultural i creatiu, i treballarem per evitar que determinats grups de pressió i interessos puguin encarir artificialment la creació cultural dificultant el seu accés, consum i ús. Cal fer passos valents i consensuats en favor d’una cultura digital oberta.

Però com us deia, i per anar acabant, ja que estem parlant de xarxes socials, us volia demanar una cosa, un darrer esforç, un nou compromís...

Vull que durant la campanya sigueu la veu del socialisme català, la meva veu, a la xarxa, que lluiteu a Internet, que sabeu perfectament que també es pot, que expliqueu les propostes dels progressistes, que combateu les mentides de la dreta. Vull que utilitzeu les xarxes per explicar de forma senzilla, algunes qüestions que a la dreta ja li va bé que semblin complexes, com per exemple, qui va provocar aquesta crisi, només cal anar a Google i veure algunes fotos del passat que ho expliquen molt i molt bé.

Finalment, amics i amigues, feu campanya i accions polítiques a la xarxa, però no espereu consignes. No us demano que sigueu soldats digitals, esperant ordres i jerarquies, com fan d’altres... La xarxa no entén d’uniformitats, ni d’uniformes, quasi bé ni de sigles. La xarxa vol causes. Ens calen activistes crítics i creatius, lliures i oberts a tothom. Jo no vull activisme de clonació. No fem de la xarxa un nova trinxera digital, sinó un espai de debat i acció. Si fem de la conversa digital un autèntic debat, podrem convèncer. Si ho hem, no tinc cap dubte que podem capgirar la situació actual.

Fa uns dies, la nostra companya Jordina Freixenet ho resumia molt bé: Guanyar a la xarxa, és guanyar a la societat, i guanyar a la societat és guanyar les eleccions. Vull que m’ajudeu a guanyar les eleccions, perquè ja ho he dit en d’altres ocasions, jo estic en forma, i necessito que vosaltres estigueu molt en forma a la xarxa, sé que ho esteu, i us agraeixo el que esteu fent i el que fareu. I el que heu fet avui.

Moltes gràcies per endavant!


A lluitar i a guanyar, també a la xarxa!