Discurs d'investidura

2006-06-16 - Jordi Hereu


Digníssimes autoritats, regidores i regidors, ciutadans i ciutadanes, amics, família tota:

Permeteu-me en primer lloc agrair-vos la vostra presència aquesta tarda de dissabte al Saló de Cent. Acabeu de ser testimonis de la constitució del nou consistori de l’Ajuntament de Barcelona.

És un moment solemne, però alhora emotiu. Un moment que vull compartir amb vosaltres molt més enllà del que suposa en termes institucionals.

Heu estat testimonis de la culminació d’un procés que s’ha celebrat per vuitena vegada en la història de la nostra ja consolidada democràcia que, precisament aquests dies de juny, celebra el 30è aniversari.

Per vuitena vegada, el 27 de maig, els ciutadans i les ciutadanes es van expressar lliurement i democràticament a les urnes, emetent la seva elecció, la seva delegació en els 41 representants que avui hem constituït aquest consistori.

Així, amb la vostra presència avui i aquí ens recordeu, nítidament, que nosaltres som la representació dels ciutadans i les ciutadanes i que hem rebut l’encàrrec de portar les regnes d’aquesta ciutat en els propers anys.

I començo fent aquest agraïment i aquest recordatori, perquè de vegades i per raons molt diverses, potser ens oblidem del valor que tenen les coses i del que representen. La banda que ens distingeix a cadascun de nosaltres des de fa uns minuts, conté una responsabilitat que és alhora un gran honor i un privilegi.

Hem fet l'opció, voluntàriament, de servir Barcelona. Aquest és el valor d’aquests símbols i estic convençut que darrere de l’exercici de la responsabilitat política hi ha un valor que tots compartim, més enllà del nostre grup polític, i que és l’estimació per Barcelona i la vocació de servei als ciutadans i les ciutadanes.

A aquests valors, al que hi ha darrere de la nostra vocació, ens devem. Hem de fer el que s’espera de nosaltres: servir els interessos de la majoria en la defensa d’allò que és col·lectiu i compartit, en aquest cas en la defensa de Barcelona.

Aquesta defensa de la dimensió col·lectiva de la ciutat fou justament l’origen de la democràcia.

Vull agrair especialment el suport als regidors i les regidores amb els quals configurarem el govern catalanista i d’esquerres de la ciutat. Per segona vegada en pocs mesos, assumeixo amb orgull i responsabilitat, l’honor de ser l’alcalde de Barcelona. Em sento molt emocionat pel que això representa.

Amb els companys d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa, ens uneix un llarg recorregut que hem fet plegats. Agraeixo molt sincerament el seu suport, que referma un cop més el seu compromís responsable per seguir transformant la ciutat de Barcelona sota la premissa dels valors del progrés i que segueixen sent la llibertat, la igualtat i la justícia social. Amb ells hem forjat un govern sòlid, cohesionat i a la vegada ambiciós, ferm i il·lusionat.

Als companys del grup socialista, un cop més, moltes gràcies. Veig en vosaltres el compromís municipalista del nostre partit, el dels Socialistes de Catalunya, que es va construir amb bases molt diverses però que de seguida va fer de la política local un dels seus signes d’identitat. Jo entenc el municipalisme com la manera de traduir els meus valors polítics a la realitat més propera, com la transformació de la realitat a partir del contacte directe, que neix d’un compromís proper i sense intermediaris.

Vull dirigir-me també als grups municipals que a partir d’ara formaran l’oposició. Tenim quatre anys per davant i vull dir-vos que per damunt de totes les legítimes diferències –que hi seran– estic convençut que en els moments i els temes clau per la ciutat sé que sabreu fer prevaldre més els mínims comuns denominadors, l’interès general, que els interessos partidistes. Així ho han fet en aquest darrer mandat en qüestions decisives i tinc la convicció que així també podrà ser en aquest proper mandat.

2. Com us deia, avui es constitueix un nou consistori, com a la majoria dels ajuntaments de Catalunya. Avui 41 barcelonins i barcelonines assumim la responsabilitat de la representació democràtica d’una ciutat que canvia, més ràpidament que mai, més profundament que mai.

La tradició que em disposo a continuar al capdavant dels governs municipals que s’han succeït a Barcelona, ha estat revalidada un cop i un altre justament per això: per la capacitat d’estar molt atents als canvis, a les transformacions socials, econòmiques, dels carrers i les places dels nostres barris.

Assumeixo com a alcalde aquesta responsabilitat com ho van fer, en el seu moment, Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos.

3. En Narcís Serra primer i en Pasqual Maragall després, van iniciar una primera etapa de la Barcelona actual, amb el primer Ajuntament democràtic.

Als anys vuitanta tot estava per fer. S'havia de posar en marxa un procés de transformació que permetés reconstruir l’espai públic per donar dignitat als barris perifèrics, i calia construir el projecte global de ciutat, que permetés incorporar aquells sectors que n’havien restat al marge en termes urbans, però també en termes socials.

El primer govern municipal va començar fent el que se’n va anomenar la política de “sargir” l’espai públic amb l’objectiu primer de dignificar els barris. El millor exemple d’aquesta política va ser l’aposta per la construcció de noves places. Eren operacions amb poca inversió però que aconseguien un impacte notable en la qualitat de l’entorn urbà.

També es va identificar clarament en aquesta etapa la necessitat d’abordar la qüestió de la ciutat vella de forma agosarada i innovadora. L’exemple més clar va ser el projecte de vertebració de tota la part nord del Raval. Aquest és un gran projecte de regeneració urbana que s’està acabant ara amb les noves facultats de Geografia i Història i Filosofia, i amb les obres de remodelació que farem a la plaça de la Gardunya, per exemple.

A finals dels anys vuitanta va arribar el projecte que va reconstruir la identitat col·lectiva de la ciutat i va posar Barcelona al mapa del món. Els Jocs Olímpics van suposar la identificació d’un imaginari col·lectiu de gran potència a l’entorn del qual s’hi va construir l’orgull de ciutat però, sobretot, una nova forma de viure i compartir el projecte de ciutat, la participació i l’acció del voluntariat.

L’envergadura i complexitat dels reptes que es tenien en aquell moment feien del tot imprescindible la idea que calia combinar una doble escala: el que passava amb els grans projectes de transformació i d’infraestructura de la ciutat, tenia la seva rèplica, a l’àmbit més proper, a molts dels barris de la ciutat.

Durant aquella etapa també es va impulsar la modernització de l’estructura administrativa i política. Es va dur a terme un ambiciós procés de descentralització, amb la creació dels districtes i de nous òrgans de gestió i es va redreçar l’economia i els pressupostos municipals.

Un cop se celebren els Jocs del 92 s’inicia una segona etapa. Aquest període va suposar un repte respecte al posicionament global de la ciutat, però sobretot en la necessitat d'abordar un escenari de futur a mig termini.

Barcelona va afrontar el gran salt de ciutat industrial a ciutat de serveis, en el nou context de la globalització.

Pasqual Maragall i Joan Clos van saber identificar clarament el repte i per això varen apostar per la projecció internacional de la ciutat: Barcelona es posiciona al món amb molta força.

Davant dels reptes d’aquesta nova etapa s’actualitza el model i es fa una aposta estratègica per la societat del coneixement. La transformació del Poblenou és un bon exemple d’aquesta mirada llarga. En bona part gràcies a la mirada ambiciosa d’aquells anys, avui Barcelona està més preparada per afrontar amb garanties el desenvolupament econòmic actual.

Durant aquesta darrera etapa també s’ha combinat l’estratègia a llarg termini amb una feina molt intensa sobre l’espai urbà. I fruit d’aquesta feina avui tenim una important xarxa d’equipaments de proximitat a tota la ciutat. D’altra banda es va intensificar la inversió sobre l’espai públic amb intervencions estructurals, com el Fòrum, i a tots els barris que han permès que les diferències territorials continuessin disminuint en tots els sentits.

Sens dubte, la identificació i l’anàlisi de quins han estat els nous reptes successius i quines les noves prioritats, encadenant estratègies polítiques molt clares i reconegudes pels ciutadans, ha estat clau per l’èxit de la transformació de la ciutat i és una de les peces fonamentals del que a vegades hem anomenat un cert “model Barcelona” de fer ciutat.

4. Barcelona al món. El món a Barcelona. Aquestes han estat les dinàmiques que han marcat els darrers anys: tenim una ciutat reconeguda arreu i posicionada en el concert de les grans ciutats globals, però alhora hem rebut, a Barcelona, els efectes d’aquesta globalització i dels canvis socials, demogràfics, econòmics que estan vivint totes les grans ciutats.

Estem, efectivament, en un nou context. Allò que fa només cinc o set anys eren fenòmens emergents que vàrem conèixer i abordar mentre ja començaven a explicitar-se sobre la ciutat, ara ja son fenòmens coneguts, diagnosticats i en bona part degudament abordats. Per tant, si bé caldrà estar molt atents a les seves evolucions, ara podem afrontar-los amb realisme i amb decisió, amb més garanties de solució.

La Barcelona homogènia de dècades anteriors ja no tornarà. Cal, doncs, fugir de possibles nostàlgies i enfilar, cara a cara, les noves realitats. Ho hem analitzat i descrit moltes vegades, però jo em quedo amb cinc canvis que són clau i que ens marquen els reptes –i alhora les oportunitats– del futur, dels propers anys a Barcelona:

- Els canvis demogràfics: la immigració. Caldrà saber llegir bé el seu abast i, sobretot, encertar en el model d’integració social, territorial. L’envelliment: una nova franja de ciutadans i ciutadanes que tenen noves necessitats i, alhora, noves aportacions a fer a la ciutat.

- Els canvis socials, les noves diversitats. Des de la diversitat de les famílies als problemes en la conciliació; des de l’augment de les dependències als nous usos del temps i dels espais. També caldrà entendre’ls i llegir-los bé i fornir, així, un nou model de cohesió social.

- La diversificació i globalització dels moviments econòmics. La necessitat clara de fer una gestió audaç, sostenible i estable del creixement econòmic, de manera que arribi, en forma de serveis i d’oportunitats tangibles de millora, als ciutadans.

- Les noves maneres d’entendre l’espai públic: hem passat de la preocupació per com hem de fer la plaça, al repte d’atendre bé tot allò que passa sobre la plaça. Convivència, prevenció, seguretat en un espai públic net, segur i endreçat.

- L'increment de les necessitats de mobilitat i connectivitat de les persones, les mercaderies i la informació. Aquest és un altre gran repte: les grans –i petites– infraestructures de comunicació.

Aquests són, a grans trets, alguns dels canvis estructurals que Barcelona està visquent en els darrers anys. Ara, sobre aquests canvis, cal fer un gran salt endavant.

5. Ara cal, partint de les estratègies urbanes, econòmiques i socials que han bastit Barcelona en etapes anteriors, obrir una nova etapa a Barcelona. Una nova etapa marcada per noves prioritats.

Avui vull expressar, en termes programàtics i polítics, que assumeixo el repte d’encapçalar una nova etapa en el govern de la ciutat per fer front a les noves realitats.

Volem imprimir nous accents amb un Govern municipal nou i amb un alcalde, qui us parla, que es presenta a la ciutat legítimament orgullós de la feina feta pels equips precedents i, alhora, amb una actitud humil però ferma, il·lusionada i segura davant la nova etapa que avui encetem.

El nou govern municipal, i el seu alcalde al capdavant, ens hem fixat com a nous objectius:

1. la cohesió social
2. el desenvolupament econòmic basat en la creativitat i la qualitat de l’ocupació
3. la convivència i la seguretat en la proximitat
4. la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic
5. i l’exercici de la capitalitat.

Treballar per la cohesió social és, i serà en aquest mandat, garantir la universalització dels serveis socials que materialitzen nous drets socials per a tothom i territorialment propers.

Cohesió social també serà en aquest mandat posar en marxa accions contundents per a la integració i la lluita contra l’exclusió social, de manera que Barcelona no deixi ningú, cap dels seus ciutadans, al marge del progrés.

Cohesió social serà, també, millorar la possibilitat d’accés a un habitatge per a tothom qui ho necessiti, especialment per als joves.

Cohesió social serà, en aquests propers anys, afavorir les condicions per a la conciliació de la vida personal, laboral i familiar de les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona. Apostarem fermament per aquelles mesures que facilitin la participació de les dones i els homes en peu d’igualtat en tots els àmbits de la vida social.

I també és cohesió social, enfortir les polítiques de promoció social. Apostem per la cultura - la d’excel·lència i la de proximitat - com a peça clau del desenvolupament humà. El nou Pla estratègic de cultura serà la nostra referència.

Treballarem per una educació pública d’alta qualitat, a les escoles bressol, però també en el ja urgent desplegament del mapa escolar de la ciutat, posant un èmfasi molt especial en la lluita contra el fracàs escolar.

Seguirem impulsant l’esport, amb nous equipaments i amb una ferma aposta per la pràctica esportiva com a instrument de socialització i des de la dimensió de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes.

La cohesió social requereix ciutadania activa i participació. Els reptes col·lectius no es poden abordar només des de l’Administració pública. Cal la implicació de les entitats socials, les de barri i també les de caràcter més sectorial o institucional.

Això és la cohesió social: és invertir a fer més forta la base social de la ciutat. I em comprometo, en els propers anys, d’acord amb l’acord de govern que hem encetat, a fer-ne la principal prioritat, a abocar-hi esforços i recursos concrets i a buscar les complicitats necessàries amb les altres administracions, amb la societat civil, per avançar en la construcció real, pràctica, d’allò que hem anomenat la quarta pota de l’Estat del Benestar.

És l’hora de cuidar les persones, tots els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. És l’hora de teixir noves complicitats amb els ciutadans i això voldrà dir incidir més directament en la solució dels seus problemes, des de l’accés a l’habitatge fins a la ocupació de qualitat, des del suport a les situacions de dependència fins a una oferta educativa de qualitat. Des de la prestació de serveis personals, fins a la creació d’entorns accessibles, nets, acollidors i segurs.

Una segona prioritat clara d’aquest alcalde en els propers anys serà enfortir la capacitat creativa de la ciutat. La innovació, la creativitat en sentit ampli seran el motor de la nova economia.

Per bé que seguirem apostant per la diversificació de la nostra base econòmica, amb el turisme, el comerç i els serveis com a bases que generen noves oportunitats d’ocupació, en aquesta nova etapa ens fixem l’aposta estratègica per la creativitat com a factor que generarà valor afegit al conjunt de les activitats econòmiques.

La creativitat comprèn moltes dimensions que van des de la innovació i la recerca fins a les indústries culturals o la capacitat d’emprendre i arriscar. La creativitat és un valor comú a totes aquestes oportunitats i que ens permet posicionar-nos, juntament amb una estratègia ferma de continuar desenvolupant els grans projectes urbanístics i les grans infraestructures de la ciutat, en clau de futur.

En el marc de la creativitat, la millora de la qualitat de l’ocupació és l’altre objectiu que ens garanteix que el màxim nombre de barcelonins i barcelonines participin del creixement econòmic. I quan parlem de treballar per una ocupació de qualitat expressem un compromís amb la millora de les condicions laborals, amb progrés professional i amb l’augment de l’ocupació qualificada.

Jo entenc que la proximitat ha de ser el mètode que orienti la relació entre el govern i els ciutadans i les ciutadanes. Assumim que els barris són el millor escenari sobre el qual es poden planificar les noves polítiques de benestar i el marc per crear noves identitats a partir de velles referències. Per això situem com a tercer objectiu polític de la nova etapa la convivència en un espai públic de qualitat. Un espai públic segur, net i adequadament mantingut.

La interlocució permanent amb el teixit associatiu i la complicitat dels agents socials ens ajudaran a abordar la convivència. Comunicació i participació són valors democràtics però també són estratègies que ens garanteixen una millor situació per afrontar els problemes de la convivència.

En aquest sentit, apostarem per l’acció comunitària com a instrument de construcció de consensos a l’entorn de valors socials i culturals compartits. Sobre la identificació clara dels drets i els deures dels ciutadans i les ciutadanes, podrem establir els àmbits de la mediació i la resolució dels conflictes, de la forma que calgui en cada cas: amb un ferm lideratge públic, amb l’aposta per la cooperació amb el teixit social i l’exercici de l’autoritat democràtica quan calgui.

La seguretat és una de les grans preocupacions dels ciutadans. Per tant, serà també una de les prioritats d’aquest govern. Per això apostem per enfortir els instruments i les estratègies pròpies del sistema de seguretat de Barcelona que es basa en la prevenció, les mesures alternatives a la judicialització del delicte, la coordinació dels cossos policials i la policia de proximitat.

Les polítiques urbanes concretes són la millor aportació que una ciutat pot fer a la lluita contra el canvi climàtic i a favor de la sostenibilitat. Aquest és el quart objectiu de la nova etapa del govern de la ciutat.

Per això, cal que seguim apostant per la millora del transport públic i per un model de mobilitat sostenible. Afrontarem els reptes de la mobilitat interna de la ciutat, fomentant els modes sostenibles de mobilitat i treballant per un equilibri adequat dels diferents modes de moure’ns a la ciutat.

Però el repte fonamental l’hem de situar en la necessitat de millorar la xarxa de transport públic metropolità i per això vetllarem per un acurat desplegament del Pla director d’infraestructures que està en marxa, i també reclamarem un canvi profund en la xarxa ferroviària de les rodalies.

La lluita contra el canvi climàtic passa també per polítiques urbanes innovadores en matèria d’estalvi, eficiència energètica i gestió dels residus. En els darrers anys Barcelona ha estat pionera en aquesta matèria, cal que ho seguim sent i que impulsem aquells projectes que ens permeten seguir estalviant aigua, reduint el consum energètic, implantant energies renovables i fent una acurada gestió dels residus urbans que garanteixi, alhora, un espai públic net i endreçat.

Finalment, Barcelona és la capital de Catalunya i assumeix per tant el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes. La capitalitat és un vincle que assumeix Barcelona amb la nació que representa. Catalunya se sent plenament reconeguda en la seva capital i Barcelona l’exerceix en tots els àmbits.

Barcelona defineix el seu lideratge amb relació a la resta de territoris i ciutats. Això ens obliga a un lideratge ferm però relacional que ens ajudi a trobar solucions col·lectives als reptes col·lectius —com per exemple la mobilitat i l’habitatge— i que també ens porti a innovar en polítiques urbanes concretes especialment en el marc d’una Àrea Metropolitana enfortida.

Les infraestructures de capitalitat, siguin de base econòmica o social (com el port, el tren d’alta velocitat, les rodalies, l’aeroport o la Fira), siguin les de base cultural (el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Teatre Nacional de Catalunya, el Centre del Disseny, l’Auditori, o la Biblioteca de Catalunya) són elements fonamentals i que ens donen la dimensió que desitgem com a ciutat. Cal que totes generin les oportunitats que la ciutat necessita i ens permetin ser competitius amb altres ciutats i regions d’Europa i el món.

Per tot això, el nostre lideratge, i especialment el de l’alcalde, també serà exercit cap a les altres administracions, amb el Govern de Catalunya i amb el Govern espanyol. Des de la responsabilitat i la complicitat, però també amb exigència quan sigui necessari, en defensa dels interessos de Barcelona i dels barcelonins i les barcelonines. Em comprometo també a explicar clarament i en cada cas el nostre plantejament i les nostres ambicions.

Barcelona ha de seguir enfortint el seu compromís actiu amb els Objectius del Mil·leni de Nacions Unides. Aquesta vocació s’ha demostrat en la nostra aposta envers la cooperació internacional i la cultura de la pau i s’ha de concretar en programes i projectes arreu del món, fent-ne una de les referències de la nostra capitalitat.

En aquest terreny, com a ciutat podem sentir-nos orgullosos dels projectes i les actuacions concretes que estan ajudant a canviar la vida a molts indrets del món. Sigui des del treball conjunt del nostre ajuntament amb ajuntaments dels països en vies de desenvolupament, sigui mitjançant el treball que moltes ONG barcelonines tiren endavant arreu, amb els recursos que els proporcionem.

La nova etapa del govern de la ciutat que ens disposem a encetar requereix, però, alguns elements més. A la identificació dels objectius, l’establiment de prioritats polítiques noves i l’assignació dels recursos, hem d’afegir una qüestió de mètode. Històricament, l’Ajuntament de Barcelona, com a organització i com a govern local, ha estat també factor de canvi, endins i cap a fora.

En els propers anys cal que apostem clarament per la proximitat com a filosofia i com a mètode, com a estratègia. La proximitat serà una condició sense la qual no podrem desenvolupar cap dels objectius polítics que us he expressat. Per moltes raons. En moments en què la ciutat es troba en un punt de diversificació creixent, cal que tots els ciutadans i les ciutadanes se sentin identificats per allò que és col·lectiu, per allò que representa el bé públic.

L’exercici de la proximitat que ens proposem, es concreta en tres dimensions diferents: en el coneixement de la realitat, saber què passa a cada barri; en la provisió de béns i serveis de qualitat propers, i en la capacitat d’interlocució en el moment i el lloc on passen les coses.

L'organització municipal té en aquest camp un dels reptes més importants per als propers anys. Apostarem per un aprofundiment de la descentralització sobre la base dels districtes municipals, però també volem fer-ho sobre la base dels 73 barris de la ciutat. Hem d’ampliar la presència de l’administració municipal a tot el territori. Els canvis i les situacions que amenacen la convivència esdevenen massa ràpids. Per això cal ser a tot arreu per ser els primers a conèixer el que està passant.

La interlocució des de la proximitat serà l'única estratègia que permetrà construir complicitats efectives davant de la creixent expressió dels interessos particulars. Proximitat i model global de ciutat es reforcen mútuament.

6. Aquesta és la nova Barcelona que jo vull forjar els propers anys.

Una nova Barcelona més social, més cohesionada, més inclusiva.

Una nova Barcelona que doni més oportunitats a qui pugui i vulgui aprofitar-les, i més suport als sectors fràgils de la societat.

Una nova Barcelona més innovadora, més creativa, més puntera i capaç d’atraure talent i generar ocupació de qualitat.

Una nova Barcelona més segura, que faci de la convivència i del pacte sobre els drets i els deures de ciutadania una marca d’identitat.

Una nova Barcelona més curosa amb el seu entorn, que faci de la sostenibilitat, de l’estalvi energètic i de la qualitat de l’espai públic la seva manera de construir ciutat i, alhora, de contribuir al repte global del canvi climàtic.

Una nova Barcelona més pròxima, més atenta, més apropada als barris, a la gent.

Els barris, les persones, la gent. Aquests són els meus referents i el centre de la meva acció política. Ho han estat sempre.

Perquè, fet i fet, la política municipal no té altre sentit que donar resposta a les necessitats de les persones i estar al seu costat, escoltant, dialogant i construint, conjuntament, la ciutat del futur.

Barcelona està plena de gent anònima que jo, fent d’alcalde aquests mesos i abans en els districtes, he tingut el privilegi d’anar coneixent. Persones vinculades, orgulloses de Barcelona, amb sentiment de pertinença al seu barri i disposades a treballar per millorar la seva ciutat.

Són persones, cares amb noms i cognoms que són els que, de debò, fan Barcelona una ciutat gran.

Aquest és un gran actiu, un tresor, un capital social molt valuós que cal mimar, esperonar, ampliar i cuidar. Les ciutats es fan quan hi ha un projecte col·lectiu, quan hi ha un bon teixit cívic, social, que permet la interlocució de l’Ajuntament amb els seus ciutadans, siguin associats o no.

Fer política vol dir explicitar amb franquesa els valors col·lectius, compartits. En els nous temps serà important parlar clar sense caure en simplificacions. Sense caure en retòriques buides. Política local també vol dir una actitud permanent d’escolta i diàleg, tot i defensant l’interès general de la ciutat.

Vol dir que a l’alcalde i al seu equip de regidors els ha d’importar tot el que passa als ciutadans. Que, com he dit en altres ocasions, res del que passi als ciutadans ens ha de ser aliè.

Tindreu en qui us parla un alcalde proper, atent a les coses petites, en una ciutat òbviament, sortosament, gran.

Amb el nou acord de Govern municipal hem apostat fort pels territoris, per això gairebé tots els regidors de districte tindran dedicació exclusiva al seu territori i per això, en els propers anys apostarem a fons pels 73 barris com els espais on llegir el què passa i, alhora, com els espais on explicar què fem i per què ho fem.

Torno a l’inici d’aquest discurs, dirigint-me al nou Consell Plenari d’aquesta ciutat:

Regidores, regidors: avui comença una nova etapa del govern de la ciutat. Una nova etapa que ve marcada per unes noves realitats i unes noves prioritats polítiques expressades per un govern municipal en minoria.

Vull expressar al conjunt dels grups de l’oposició, i als barcelonins i les barcelonines, un doble compromís. El meu compromís en l’exercici del lideratge que em correspon com a alcalde per tal de construir des del diàleg i la interlocució permanent, per buscar els consensos necessaris per mantenir el dinamisme de la nostra ciutat en tots els seus fronts.

Aquest compromís no és oportunista ni retòric. El nostre consistori s’ha caracteritzat sempre per construir consensos més enllà de les discrepàncies.

Dic clarament que prenc nota de la voluntat democràtica expressada pels ciutadans, dels qui ho han fet i dels qui no, i també del posicionament dels diferents grups municipals envers les possibilitats de formar part del govern.

És des d’aquest grau de consciència que assumeixo el segon compromís. I és que com a alcalde de Barcelona vull comprometre’m a mantenir l’impuls i la il·lusió per seguir transformant la ciutat i millorant la vida dels barcelonins i les barcelonines. No ens podem paralitzar.

Ben al contrari, la nova situació és una gran oportunitat. Una gran oportunitat per recuperar la política com a instrument per construir acords. Això és el que els ciutadans i les ciutadanes esperen de nosaltres. Quan la política només serveix per expressar desacords i confrontació, deixa de ser útil als ciutadans.

Per reconstruir la confiança en el valor de la participació en els processos democràtics d’elecció de representants, cal que així ho fem. Cal que l’encertem en les formes i en el fons. Cal que recuperem el valor de la política i la política dels valors.

Per això apel·lo al tarannà, tan barceloní, que ens ha permès arribar fins on som avui. Aquest ajuntament ha mantingut un estil molt propi mitjançant el qual sempre s’han sumat voluntats per avançar plegats en temes clau.

Voldria, doncs, dir als grups de l’oposició, en primer lloc a aquell que ha estat company de govern en mandats anteriors i també a la resta de grups, que mantindrem sempre la mà estesa per arribar a acords. Estic convençut que podrem establir consensos a l’entorn de les regles del joc o de polítiques concretes.

Els reptes que tenim al davant per dimensió i complexitat requereixen la nostra millor capacitat per fer les coses bé. L’hem d’encertar i no podem decebre els ciutadans.

Vull liderar amb convicció i fermesa aquesta nova etapa. La il·lusió dels nostres equips serà el factor diferencial, el valor afegit que hi podrem aportar les persones que participem d’aquesta gran responsabilitat.

Barcelona s’ho mereix. Barcelona mereix que estiguem a l’altura. Jo faré tot el que estigui a les meves mans, compto amb tots vosaltres.

Visca Barcelona!

Visca Catalunya!
Moltes gràcies a totes i a tots.